Avui, la meva àvia ha fet 81 anys. La Montserrat Pou i Oliveras està bé de salut, cada dia surt a passejar pel poble, llegeix al diari que cada dia el meu pare li porta i mira la televisor. Vaig pensar, que 81 anys no els tornaràs a complir i que això s'havia de celebrar. Aquesta celebració la faríem a Sant Antoni de Calonge en un apartament que té al costat del mar; on ella va sovint. Aniríem aquí perquè, a la meva àvia, li agrada al mar, on es pot sentir les onades i la gent contenta. Compraríem un pastís de crema amb les corresponents 81 anys. Convidaríem a totes les persones que l'estimen. Quan s'aixecaria, veuria una llau de trucades. Cap a l'hora de dinar l'aniríem a buscar, a obriria la porta i veuria un ram de flors al seu davant, l'agafaria i el posaria amb les altres flors que té. Agafaríem el cotxe i aniríem a Sant Antoni de Calonge a l'apartament.

Un cop arribats, veuríem preparada una llarga taula i ens asseuríem. Esperaríem a tothom i començaríem a menjar, hi hauria primer plat, segon plat i postres. Quan acabéssim el segon plat, les llums s'apagarien i començaria a cantar "Per molt anys", portarien un pastís magnífic amb les 81 espelmes; demanaria un desig's i bufaria les espelmes. 

Quan tothom hauria marxat, ho recolliríem tot. Un cop arribats a casa, li preguntaria si s'ho havia passat bé. La meva àvia ha tingut una vida plena, tot i que no ha inventat res, ni fet cap obra important. Ha estat una persona normal i corrent.