LA HISTORIA D'AMOR DELS MEUS AVIS

Quan la meva àvia i el meu avi es van conèixer, la meva àva teia 19 anys i el meu avi 27.

Abans en aquella època tot era diferent; anaven a una sala a ballar, i els nois anaven a buscar les noies que esparaven que les traiessin a ballar i sortien amb el noi que els hi preguntava.

Els meus avis es van conèixer al ball, abans no es coneixien només es veien a la sala de ball i prou. Ella estava amb les seves amigues i en Jaume, el meu avi, li va preguntar si volia ballar amb ell i ella li va dir que sí. Des d'aquell dia, sempre ballaven junts. La meva àvia sempre estava amb les eves amigues i ell anava a darrera seu. Llavors en aquells temps el noi havia de pagar el veure a totes les noies. Ella per fer-lo enrabiar anava amb totes les noies, i en Jaume havia d'anar pagant tots els beures. En Jaume tenia molta paciència i anava esperant; fins que un dia van sortir ells sols.

Van tenir moltes aventures junts. Com ja he dit aquella època era molt diferent d'ara i no es viatjava, tampoc no estava ben vist que un noi i una noia estiguessin sols, sempre hi havia d'haver algú. El meu avi tenia una moto, i, de vegades anaven a fer un volt junts.

La meva àvia m'ha explicat que s'avenien molt, ella tenia caràcter, i si deia per anar algun lloc, a ell sempre li anava bè, hi anaven; per exemple ella deia si volia anar al cinema, i ell deia molt bé, hi anaven.

Van festejar 3 anys, després es van casar, perquè si no es casaven no podien estar junts.

LA MARE I EL DIA DEL NAIXEMENT DE LA: MONTSERRAT

La mare de la meva àvia, la meva besàvia, va néixer a Sant Antoni de Vilamajor igual que el seu marit, el 22 de novembre de 1911; un dia que era assolellat. La seva mare es deia Maria Boix i el seu pare Zidru Pou. Tenia set germans/es. Es deien: La mes gran Carmen, la segona Ramona, la tercera Consol, el quart Lluís, la cinquena Montserrat, el sisè Zidru i, per últim, la setena Joaquima, la més petita.
No va estudiar però va anar a l'escola, sabia moltes coses com per exemple que als cinc anys ja va aprendre a llegir i a escriure. Treballava a pagès i se sentia molt catalana.
La meva àvia va néixer el 21 de març de 1942. El dia del seu naixement era un dia ennuvolat. No hi havia hospitals però sí que hi havien llevadores, que eren les dones encarregades de cuidar els nens, donar de menjar els nens i ajudar a fer sortir nens petits de la panxa de dones.
El 21 de març, la seva mare va començar a notar punxades quan estava a casa seva, van trucar corrents la llevadora i va arribar molt ràpid, la seva mare estava estirada al llit i la llevadora la va ajudar a donar la llum . Un cop neta, la seva mare la va agafar tota contenta de tenir-la sempre més amb ella.
La meva àvia em va explicar que el dia del seu bateig , al Montseny, nevava moltíssim. Quan va acabar la cerimònia, van anar a fora amb la seva mare agafades de la mà i la gent els va sorpendre amb confetis, com que els seus tiets eren rics en van comprar molt i el terra va quedar-ne ple però amb la neu ràpidament tot quedava blanc i no es veia ni un confeti.