El meu besavi es deia Josep Oliveras Mora, va néixer a Maçanet de la Selva i quan es va casar amb la Ramona Pou Boix van anar a viure a Sant Antoni de Vilamajor. La seva mare es deia, Maria Dolors Mora i el seu pare, Joan Oliveras. Tenia vuit germans. Anava a l'escola a Maçanet de la Selva.
Treballava de pagès i tenia el camp a Maçanet de la Selva. Tenia molts amics, és deien: Narcis, Robert, Pijem... Anaven a casa d'en Josep a jugar a cartes, el que venia més sovint era en Narcis Riera perquè eren caçadors, anaven a buscar porcs senglas; el meu besavi era el que portava els gossos.
Va anar al servei militar, va fer la guerra; i va estar retingut a la batalla de Belchite a l'altre costat de l'Ebre. Va estar a punt d'anar a la presó, però el final no hi va anar perquè de camí de la presó el van treure del camió i no hi va anar.
La meva àvia m'havia explicat que físicament era molt guapo, alt, ulls clars de color mel i cabell marró. De caràcter era fort e intel·ligent.
La meva àvia m'ha explicat una anècdota que era que després de la guerra tenien molta gana i esperaven que el seu pare tornés amb el mocador de farcell on portava una cosa petita de menjar com per exemple una mandarina. Té molts records bons i alguns dolents amb ell, un dels records macos que té amb ell és que quan estava sentat a la taula per menjar, que eren sis fills no gosaven dir res només amb les mirades ja ho deia tot.
La meva àvia té la referència de tota la seva vida, algun dia escriurà un llibre.
