MIRALL TRENCAT

El meu besavi es deia Josep Oliveras Mora, va néixer a Maçanet de la Selva i quan es va casar amb la Ramona Pou Boix van anar a viure a Sant Antoni de Vilamajor. La seva mare es deia, Maria Dolors Mora i el seu pare, Joan Oliveras. Tenia vuit germans. Anava a l'escola a Maçanet de la Selva.
Treballava de pagès i tenia el camp a Maçanet de la Selva. Tenia molts amics, és deien: Narcis, Robert, Pijem... Anaven a casa d'en Josep a jugar a cartes, el que venia més sovint era en Narcis Riera perquè eren caçadors, anaven a buscar porcs senglas; el meu besavi era el que portava els gossos.

Va anar al servei militar, va fer la guerra; i va estar retingut a la batalla de Belchite a l'altre costat de l'Ebre. Va estar a punt d'anar a la presó, però el final no hi va anar perquè de camí de la presó el van treure del camió i no hi va anar.

La meva àvia m'havia explicat que físicament era molt guapo, alt, ulls clars de color mel i cabell marró. De caràcter era fort e intel·ligent.

La meva àvia m'ha explicat una anècdota que era que després de la guerra tenien molta gana i esperaven que el seu pare tornés amb el mocador de farcell on portava una cosa petita de menjar com per exemple una mandarina. Té molts records bons i alguns dolents amb ell, un dels records macos que té amb ell és que quan estava sentat a la taula per menjar, que eren sis fills no gosaven dir res només amb les mirades ja ho deia tot.

La meva àvia té la referència de tota la seva vida, algun dia escriurà un llibre.

BESCANÓ- ST.ANTONI DE VILAMAJOR- BESCANÓ

Al meu rebesavi matern és deia Sidru Pou, va néixer l'any 1880; vivia a Sant Antoni de Vilamajor. Es va casar amb la Maria Boix i van tenir fills. Cinc van ser nenes: la Ramona, la Carmen, la Consol, la Joaquima i la Montserrat, i dos nens: en Genís i en Sidra.
La meva àvia em va explicar que treballava de pagès i tenia al camp a Sant Antoni de Vilamajor on vivia. Molt de temps se'l passava al camp. Era molt treballador i simpàtic. Es va morir quan tenia cinquanta anys, està enterrat al cementiri de Sant Antoni de Vilamajor.
La meva àvia guarda fotos d'ell en blanc i negre perquè abans no es feia en color, també guarda una caixa de núvia de la dot on abans es posava la roba de casament que en Sidru va donar-li a la mare de la meva àvia, i ella li va donar a la meva àvia. Actualment hi guarda llibres.
La meva àvia m'ha explicat records que té amb ell, un d'ells és que, quan era petita, en Sidru darrera de la casa tenia una bassa molt gran. on hi havia molts peixos i li va ensenyar a donar pa als peixos sense caure dintre la bassa. Un altre record que té amb ell és que li donava galetes d'amagat de l'àvia, perqué no ho sabés.

  

Avui, la meva àvia ha fet 81 anys. La Montserrat Pou i Oliveras està bé de salut, cada dia surt a passejar pel poble, llegeix al diari que cada dia el meu pare li porta i mira la televisor. Vaig pensar, que 81 anys no els tornaràs a complir i que això s'havia de celebrar. Aquesta celebració la faríem a Sant Antoni de Calonge en un apartament que té al costat del mar; on ella va sovint. Aniríem aquí perquè, a la meva àvia, li agrada al mar, on es pot sentir les onades i la gent contenta. Compraríem un pastís de crema amb les corresponents 81 anys. Convidaríem a totes les persones que l'estimen. Quan s'aixecaria, veuria una llau de trucades. Cap a l'hora de dinar l'aniríem a buscar, a obriria la porta i veuria un ram de flors al seu davant, l'agafaria i el posaria amb les altres flors que té. Agafaríem el cotxe i aniríem a Sant Antoni de Calonge a l'apartament.

Un cop arribats, veuríem preparada una llarga taula i ens asseuríem. Esperaríem a tothom i començaríem a menjar, hi hauria primer plat, segon plat i postres. Quan acabéssim el segon plat, les llums s'apagarien i començaria a cantar "Per molt anys", portarien un pastís magnífic amb les 81 espelmes; demanaria un desig's i bufaria les espelmes. 

Quan tothom hauria marxat, ho recolliríem tot. Un cop arribats a casa, li preguntaria si s'ho havia passat bé. La meva àvia ha tingut una vida plena, tot i que no ha inventat res, ni fet cap obra important. Ha estat una persona normal i corrent.