LA HISTORIA D'AMOR DELS MEUS AVIS

Quan la meva àvia i el meu avi es van conèixer, la meva àva teia 19 anys i el meu avi 27.

Abans en aquella època tot era diferent; anaven a una sala a ballar, i els nois anaven a buscar les noies que esparaven que les traiessin a ballar i sortien amb el noi que els hi preguntava.

Els meus avis es van conèixer al ball, abans no es coneixien només es veien a la sala de ball i prou. Ella estava amb les seves amigues i en Jaume, el meu avi, li va preguntar si volia ballar amb ell i ella li va dir que sí. Des d'aquell dia, sempre ballaven junts. La meva àvia sempre estava amb les eves amigues i ell anava a darrera seu. Llavors en aquells temps el noi havia de pagar el veure a totes les noies. Ella per fer-lo enrabiar anava amb totes les noies, i en Jaume havia d'anar pagant tots els beures. En Jaume tenia molta paciència i anava esperant; fins que un dia van sortir ells sols.

Van tenir moltes aventures junts. Com ja he dit aquella època era molt diferent d'ara i no es viatjava, tampoc no estava ben vist que un noi i una noia estiguessin sols, sempre hi havia d'haver algú. El meu avi tenia una moto, i, de vegades anaven a fer un volt junts.

La meva àvia m'ha explicat que s'avenien molt, ella tenia caràcter, i si deia per anar algun lloc, a ell sempre li anava bè, hi anaven; per exemple ella deia si volia anar al cinema, i ell deia molt bé, hi anaven.

Van festejar 3 anys, després es van casar, perquè si no es casaven no podien estar junts.

LA MARE I EL DIA DEL NAIXEMENT DE LA: MONTSERRAT

La mare de la meva àvia, la meva besàvia, va néixer a Sant Antoni de Vilamajor igual que el seu marit, el 22 de novembre de 1911; un dia que era assolellat. La seva mare es deia Maria Boix i el seu pare Zidru Pou. Tenia set germans/es. Es deien: La mes gran Carmen, la segona Ramona, la tercera Consol, el quart Lluís, la cinquena Montserrat, el sisè Zidru i, per últim, la setena Joaquima, la més petita.
No va estudiar però va anar a l'escola, sabia moltes coses com per exemple que als cinc anys ja va aprendre a llegir i a escriure. Treballava a pagès i se sentia molt catalana.
La meva àvia va néixer el 21 de març de 1942. El dia del seu naixement era un dia ennuvolat. No hi havia hospitals però sí que hi havien llevadores, que eren les dones encarregades de cuidar els nens, donar de menjar els nens i ajudar a fer sortir nens petits de la panxa de dones.
El 21 de març, la seva mare va començar a notar punxades quan estava a casa seva, van trucar corrents la llevadora i va arribar molt ràpid, la seva mare estava estirada al llit i la llevadora la va ajudar a donar la llum . Un cop neta, la seva mare la va agafar tota contenta de tenir-la sempre més amb ella.
La meva àvia em va explicar que el dia del seu bateig , al Montseny, nevava moltíssim. Quan va acabar la cerimònia, van anar a fora amb la seva mare agafades de la mà i la gent els va sorpendre amb confetis, com que els seus tiets eren rics en van comprar molt i el terra va quedar-ne ple però amb la neu ràpidament tot quedava blanc i no es veia ni un confeti.

                                                        MIRALL TRENCAT

El meu besavi es deia Josep Oliveras Mora, va néixer a Maçanet de la Selva i quan es va casar amb la Ramona Pou Boix van anar a viure a Sant Antoni de Vilamajor. La seva mare es deia, Maria Dolors Mora i el seu pare, Joan Oliveras. Tenia vuit germans. Anava a l'escola a Maçanet de la Selva.
Treballava de pagès i tenia el camp a Maçanet de la Selva. Tenia molts amics, és deien: Narcis, Robert, Pijem... Anaven a casa d'en Josep a jugar a cartes, el que venia més sovint era en Narcis Riera perquè eren caçadors, anaven a buscar porcs senglas; el meu besavi era el que portava els gossos.

Va anar al servei militar, va fer la guerra; i va estar retingut a la batalla de Belchite a l'altre costat de l'Ebre. Va estar a punt d'anar a la presó, però el final no hi va anar perquè de camí de la presó el van treure del camió i no hi va anar.

La meva àvia m'havia explicat que físicament era molt guapo, alt, ulls clars de color mel i cabell marró. De caràcter era fort e intel·ligent.

La meva àvia m'ha explicat una anècdota que era que després de la guerra tenien molta gana i esperaven que el seu pare tornés amb el mocador de farcell on portava una cosa petita de menjar com per exemple una mandarina. Té molts records bons i alguns dolents amb ell, un dels records macos que té amb ell és que quan estava sentat a la taula per menjar, que eren sis fills no gosaven dir res només amb les mirades ja ho deia tot.

La meva àvia té la referència de tota la seva vida, algun dia escriurà un llibre.

BESCANÓ- ST.ANTONI DE VILAMAJOR- BESCANÓ

Al meu rebesavi matern és deia Sidru Pou, va néixer l'any 1880; vivia a Sant Antoni de Vilamajor. Es va casar amb la Maria Boix i van tenir fills. Cinc van ser nenes: la Ramona, la Carmen, la Consol, la Joaquima i la Montserrat, i dos nens: en Genís i en Sidra.
La meva àvia em va explicar que treballava de pagès i tenia al camp a Sant Antoni de Vilamajor on vivia. Molt de temps se'l passava al camp. Era molt treballador i simpàtic. Es va morir quan tenia cinquanta anys, està enterrat al cementiri de Sant Antoni de Vilamajor.
La meva àvia guarda fotos d'ell en blanc i negre perquè abans no es feia en color, també guarda una caixa de núvia de la dot on abans es posava la roba de casament que en Sidru va donar-li a la mare de la meva àvia, i ella li va donar a la meva àvia. Actualment hi guarda llibres.
La meva àvia m'ha explicat records que té amb ell, un d'ells és que, quan era petita, en Sidru darrera de la casa tenia una bassa molt gran. on hi havia molts peixos i li va ensenyar a donar pa als peixos sense caure dintre la bassa. Un altre record que té amb ell és que li donava galetes d'amagat de l'àvia, perqué no ho sabés.

  

Avui, la meva àvia ha fet 81 anys. La Montserrat Pou i Oliveras està bé de salut, cada dia surt a passejar pel poble, llegeix al diari que cada dia el meu pare li porta i mira la televisor. Vaig pensar, que 81 anys no els tornaràs a complir i que això s'havia de celebrar. Aquesta celebració la faríem a Sant Antoni de Calonge en un apartament que té al costat del mar; on ella va sovint. Aniríem aquí perquè, a la meva àvia, li agrada al mar, on es pot sentir les onades i la gent contenta. Compraríem un pastís de crema amb les corresponents 81 anys. Convidaríem a totes les persones que l'estimen. Quan s'aixecaria, veuria una llau de trucades. Cap a l'hora de dinar l'aniríem a buscar, a obriria la porta i veuria un ram de flors al seu davant, l'agafaria i el posaria amb les altres flors que té. Agafaríem el cotxe i aniríem a Sant Antoni de Calonge a l'apartament.

Un cop arribats, veuríem preparada una llarga taula i ens asseuríem. Esperaríem a tothom i començaríem a menjar, hi hauria primer plat, segon plat i postres. Quan acabéssim el segon plat, les llums s'apagarien i començaria a cantar "Per molt anys", portarien un pastís magnífic amb les 81 espelmes; demanaria un desig's i bufaria les espelmes. 

Quan tothom hauria marxat, ho recolliríem tot. Un cop arribats a casa, li preguntaria si s'ho havia passat bé. La meva àvia ha tingut una vida plena, tot i que no ha inventat res, ni fet cap obra important. Ha estat una persona normal i corrent.